Mercadona forma part de la idiotasincràsia dels valencians i és de les poques coses de les quals podem estar mínimament orgullosos, fet que posa en evidència quina classe de país ens ha tocat viure. Les xifres d'esta empresa produeixen vertigen: representa un 12,8% de la quota de mercat a Espanya amb 1.311 establiments, té més de 62.000 empleats fixes (un 67% dels quals són dones), facturà en 2009 més 15.000 milions i obtingué un benefici net de 270 milions d'euros, açò és: cada dia Mercadona guanyà 739.736 euros nets.
L'empresa destaca també pel seu compromís a l'hora de retolar en valencià, pel respecte als drets laborals i socials dels treballadors (concedeix, per exemple, cinc mesos de baixa per maternitat) i ja ha encetat un projecte pilot per eliminar les bosses de plàstic d'una vegada per totes.
A banda d'això, i tot i no fer publicitat, l'empresa està lligada a la vida quotidiana dels clients fins al punt que les caixeres que proven a colar-te un producte a última hora, les marques pròpies com Deliplus, El Bosque Verde, Compy i, sobretot, Hacendado (al qual alguns fins i tot comparen amb els productes Dharma de la sèrie Lost), la cançoneta de la marca, les sigles SPB o el denigrant uniforme dels treballadors formen part de l'imaginari col·lectiu dels clients en general, però sobretot dels valencians.
Per si això no fóra suficient, són molts que els han dipositat els seus anhels i esperances en esta empresa i o bé demanen que comercialitze popper (marca Hacendado, per descomptat), reclamen un supermercat a la seua ciutat, reconeixen que aprofiten per a lligar mentre fan la compra o consideren que la melodia de Mercadona seria un digne representant d'Espanya al festival d'Eurovisió.
Podríem dir, doncs, que hi ha dues classes de valencians: els que compren a Mercadona i els que ho fan a Consum i, tot i que sóc dels segons, he de reconéixer que des de dissabte professe un renovat respecte per la macroempresa del senyor Roig. I no només pel seu caràcter emprenedor, sinó perquè vaig passar la vesprada follant amb un dels seus treballadors.
I jo sempre he sabut reconéixer la relació entre qualitat i preu.