No hi ha cap garantia que assegure que la democràcia siga el millor sistema que una societat pot adoptar per regular la cosa pública, ja que esta forma de govern és purament estadística: es fa allò que diu la majoria, independentment de si és més o menys encertat.
Òbric parèntesi. Sóc conscient que este serà el típic escrit que eixirà a la llum quan siga un polític important (president de la Comissió Europea, per exemple) i que servirà perquè els meus enemics afonen la meua carrera, però m'agrada el risc. Tanque parèntesi.
Efectivament, la democràcia, tal com hui la coneguem, no suposa més que un consol davant els sistemes totalitaris o, dit d'una altra forma: és el sistema polític menys dolent que hem estat capaços de trobar (Churchill).
La democràcia no garanteix la felicitat, la justícia, la participació en els assumptes públics ni tampoc el benestar dels ciutadans i, encara menys, la prosperitat econòmica i social dels súbdits d'un estat, i seria terriblement ingenu considerar que els abusos, la discriminació o la vulneració de drets fonamentals són exclusius dels sistemes totalitaris, ja que la democràcia és la forma de govern més dèbil i la més susceptible de corrupció.
La capacitat de perversió de la democràcia és tan gran que, per exemple, estos dies que assistim al fet històric que suposa la condemna per part de l'esquerra independentista basca de la violència i dels mètodes violents d'ETA és possible escoltar veus democràtiques com la d'alguns mitjans de comunicació o alguns polítics (justament allò que qualsevol politicòleg consideraria “agents imprescindibles de la democràcia”) que opinen que l'esquerra abertzale hauria de passar una quarantena abans de presentar-se a les eleccions.
És a dir: a més de complir els requisits que estableix la Llei de Partits, una gran part de la democràtica societat de la Confederació Ibèrica de Nacions creu que els abertzales han de complir alguna cosa més que no està establerta a cap lloc i que s'han tret de la mànega, passant-se pel folre una de les poques virtuts de la democràcia que no té cap altre sistema polític: la seguretat jurídica.
La democràcia, com deia, és un sistema sobrevalorat, ple de trampes i terriblement qüestionable però l'única recepta vàlida per curar les malalties de la democràcia és aplicant-hi més democràcia.
En cas contrari, estarem apanyats.
