Després d'una setmana durant la qual els clients més tarats semblen haver-se posat d'acord per desbaratar-se alhora i per fer-me la vida impossible fins a límits difícilment suportables, el cos em demana un cap de setmana relaxat, pausat, tranquil i amb hores de sofà.
Això seria, justament, el més raonable i assenyat. El problema és que l'experiència i el mètode empíric de coneixement, però, estan cansats de demostrar-me que ni la raó ni el trellat formen part del meu modus vivendi i per això, després d'una setmana durant la qual la plaça Tahrir del Caire ha semblat un balneari al costat del meu despatx i del fet d'haver barallat la possibilitat del suïcidi o, millor, la de l'assassinat selectiu, esta vesprada torne a marxar a Barcelona per passar un cap de setmana que serà qualsevol cosa tret de relaxat i reparador.
Talment com el que espera al senyor Mubàrak.