GOTA D'AIGUA, GOTA DE SANG
La pluja
a fora
mulla el carrer.
Les gotes d’aigua
rellisquen per la finestra.
En aquest instant
ràpides i rodones
recorren el mirall.
Una gota despistada
s’equivoca de camí
i entra dins les profunditats del meu cor.
Amb dificultats
s’esmuny per la circulació sanguínia del cor.
Pel camí surten al seu encontre:
somnis, desitjos, pensaments, idees.
Recorrent un dels seus ventrílocs,
la gota d’aigua
xoca de front,
amb una gota de sang;
es miren
es reconeixen.
L’un és transparent,
l’altra és vermella.
Un àgil, l’altra espessa.
S’atrauen,
com el sol i la lluna.
S’apropen,
es barregen
i el seu contacte
fa que sonen tots els bateigs del cor.