El ressò de l'enquesta de Público d'este cap de setmana ha estat significatiu, entre altres coses, perquè s'ha preguntat per les candidatures tal com, efectivament, es presentaran a les eleccions de maig, un fet que a un país normal no hauria de considerar-se extraordinari, sinó la cosa més normal del món.
En realitat, fa més de dos anys que quedà clar que a les properes eleccions Bloc, Iniciativa i Verds repetirien candidatura conjunta sota la fórmula de Compromís, però malgrat això fins fa quatre dies els mitjans han insistit a publicar enquestes sense tindre en compte esta circumstància, la qual cosa fa palés quin és el nivell de la premsa que ens toca llegir (i patir) a este país d'orxata i de fartons.
Òbric parèntesi. I també quins són els seus interessos i servituds. Tanque parèntesi.
L'enquesta de Público, que compta amb una mostra de 1.200 entrevistes, revela que Compromís tindrà un espai a les Corts en superar la vergonyosa barrera electoral del 5%, una altra anomalia de les moltes que afecten este país de paella i allipebre, i que són els seus diputats els que més mal poden fer al resultat del PP.
Independentment d'això i des del meu punt de vista, l'enquesta només fa que confirmar el que a dia de hui resulta més que una sensació: Compromís no només entrarà a les Corts i es convertirà en la formació clau a molts ajuntaments, sinó que el seu resultat serà molt millor encara.
I això per moltes raons: d'una part i a diferència del que passà durant la primera edició de Compromís, tota la militància dels diferents partits creuen en el projecte i no existeixen recels. En este sentit només cal vore, per exemple, la forma que té la militància del Bloc d'aclamar Mònica Oltra o Joan Ribó als actes de precampanya o el fet que els discursos de Morera siguen assumits sense problemes pels membres d'Iniciativa i comparar esta situació amb la urticària que provocava la desapareguda Glòria Marcos entre el vot valencianista.
En segon lloc, un altre fet determinant que portarà Compromís a les Corts és la feina feta: ara amb Morera i abans amb Oltra, l'acció política de Compromís ha tingut una repercussió considerable que s'ha sabut vendre a través de xarxes socials (hui en dia d'una importància innegable) i dels col·lectius socials, el que fa que Morera tinga un grau de coneixement entre el votant valencià que dobla el de Marga Sanz, la candidata d'EU, i que Oltra haja aparegut en algunes enquestes amb una valoració superior a la del mateix Camps.
A banda d'això, altres elements que insisteixen en la idea serien una participació prevista relativament baixa, el poc entusiasme que desperta Alarte fins i tot entre els socialistes, la denúncia implacable que Compromís ha fet de la corrupció del PP, una imatge electoral moderna i agradable, un programa que defuig el sensacionalisme i que toca de peus a terra, el recorregut que encara li queda al cas Gürtel, la contínua presència de Compromís al carrer, la implantació que el discurs ecosocialista pot tindre al vot urbà i la consolidació del vot tradicional del Bloc.
Tot plegat no fa una altra cosa garantir la futura presència de Compromís a les Corts Valencianes i, per tant, no entenc com encara hi ha qui té por al 5%.
