- No sé si fou el dissabte o el diumenge, però em vaig trobar al mercat amb Mercedes, la filla de la tia Mercé, i vam parlar de tu.
- De mi? I què volia eixa?
- Res, em va comentar que havia trencat palletes amb el PP i que no sabia si votar-los.
- Però si eixa tia té carnet del PP des que nasqué!
- Per això: em va dir que després de tants anys que porten a l'ajuntament encara no han col·locat la seua filla, que té dos carreres i que és una xica molt espavilada.
- Jo flipe, iaia. Després de tot el que han fet, no em puc creure que a estos del PP encara els quede gent per col·locar al poble... però, i per què van parlar de mi?
- Li vaig dir que et presentaves en una llista i que et votara...
- Sí, segur que eixa tia ens vota...
- I que li buscaríeu faena a la seua filla.
Silenci.
- Què ha dit?
- Mira, la mateixa cara posà ton pare quan li ho vaig contar...
- Però iaia, que això no es pot fer.
- Calla i atén, que en això arribà ton tio i digué que també pensava votar-te, per vore si així el teu cosí trobava faena.
- Però no esteu bé o què?
- Per què dius això... si ja t'he aconseguit dos vots.
- Dos vots? Iaia, no pot anar dient a ningú que em vote perquè col·locaré la seua filla. No és ètic ni presentable, entre altres coses perquè si en algun moment depenguera de mi, no pense col·locar a ningú.
- A ningú? Ni al teu cosí?
- Tampoc. A banda, el meu cosí és un inútil.
- És a dir, que els altres poden fer-ho i vosaltres no... sou més tontos o què?
- Sí, però no torne a fer-ho, que no vull aconseguir vots d'eixa forma.
- No ho entenc, fill: però no sou els rojos els que digueu que tots els vots valen igual?
I jo que em pensava que ja sabia qui era el cínic de la família.