Sempre m'he preguntat què haurà estat d'aquells xics amb els quals vaig tindre les primeres experiències sexuals i, també, als quals vaig perdre la pista en el moment exacte en què em passava la bragueta després d'haver follat.
Sóc conscient que és un futurible, un exercici de sexe ficció, i que no porta enlloc, però em resulta divertit preguntar-me com haurà tractat la vida aquells xics que vaig conéixer fa un grapat d'anys (deu, onze, dotze...) i amb els quals vaig compartir episodis de sexe primerenc, però el nom dels quals ja ni tan sols recorde.
Estaran vius? Seran feliços? Se'n recordaran de mi?
Imagine, per exemple, que una nit de dissabte em trobe amb un d'aquells xics a la barra d'un bar, que ens reconeguem, ens saludem i ens posem al dia només per damunt, com si mai no ens haguérem vist.
Imagine, tot seguit, que em convida a una copa i jo el convide a una altra, i que comencem a flirtejar; que intercanviem números i que quedem per fer un café algun dia i que, en contra del que podríem pressuposar, complim amb la paraula donada i dilluns, a poqueta nit, es deixa caure per casa i acabem al llit, després de dos cerveses.
Que este sexe em fa recordar el que vam tindre fa més de deu anys perquè sóc capaç de reconéixer l'olor del seu cos, i que em dic que tampoc ha canviat tant. O potser sí. La veritat és que no m'importa massa: en aquell moment fou només sexe i hui torna a ser exactament el mateix.
Curiosament, i tot i que es tracta d'un futurible, d'un exercici de sexe ficció, eixa va estar justament la forma en què vaig encetar la setmana.
