Una estructura matemàtica, un edifici sense façana i un puzzle gegant: aquests són els tres origens de La vida instruccions d'ús, Obra Magna i majúscula del francès Georges Perec, home simpàtic, semblant a Courbet, francès de pares polonesos i jueus i autor, entre d'altres, de La Disaparition, novel·la on la lletra "e" (la vocal més popular de França) no apareix ni un sol cop i que, com podeu preveure, va causar sang i suor als respectius traductors del món.
La vida instruccions d'ús, 1978: intentar entendre'n el mecanisme és tant complicat com fer veure que no existeix. Hom pot llegir la novel·la sense estar al corrent de tot l'art combinatori que hi ha darrere de cada capítol i cada descripció: en aquest cas, es trobarà davant d'un immens catàleg de les intranscendències que componen la vida moderna, d'una descripció immensa de coses (quadres, plantes, gravats, etcètera) que defineixen l'ésser humà que les habita (digue'm què tens i et diré qui ets); en definitiva, d'una mena de natura morta del que seria la vida a un edifici de la rue Simon-Crubellier, a París, amb tots els personatges, passats, futurs i presents que la componen. Cosa que alhora fa pensar en lo de la novel·la de novel·les, la creació d'un mini-univers dintre de la tradició de Chaucers, Bocaccios i altres èlits literàries. Uuuu.
Ara: intentar comprendre tota la novel·la en el context de l'estratègia de Perec és una cosa totalment diferent. Es veu que l'home va agafar una estructura matemàtica que li havia proposat un company de l'Oulipo, concretament Claude Bergel i un bi-quadrant llatí ortogonal d'ordre 10 (ens entenem, oi? Tot el que explico ho expliquen aquí) i va mesclar-ho amb la idea de l'edifici sense façana i el puzzle-teranyina que formen tots els objectes i vides d'un immoble. Total, que tot i l'aparença de catàleg improvitzat, a La vida instruccions d'ús no hi ha atzar: les estructures matemàtiques estranyes preveien de què es parlaria a cada capítol i quin escriptor de luxe es citaria a cada capitol (perquè el llibre també és una font de culturismes diversos, de Cortázar a Verne passant per Joyce i Borges, amb índex alfabètic, mapa de l'immoble i cronologia incloses) i com es passaria d'un capitol a un altre a través de la poligrafia del cavall, un problema d'escacs. La història consisteix en què el cavall, amb el seu moviment tipus L, ha de passar per totes les caselles sense repetir-ne cap. Perec ho va provar en un tauler de 10x10 i li va quedar una casella buida que, diuen, simbolitza el buit que van deixar els seus pares, morts durant l'Holocaust.
A tota la trama que formen Bartlebooth (simbiosi del Bartleby de Melville i el Barnabooth de Larbaud i segurament amb certa parentela posterior amb el Bartleboom de Baricco), el milionari que decideix emprendre un projecte la finalitat del qual sigui la pròpia necessitat arbitrària de fer-lo; Valène, el vell pintor que vol fer un quadre amb tots els personatges de l'edifici; la senyora Moreau, els Altamont i tot l'edifici de Simon-Crubellier, a aquesta trama, dic, cal afegir-hi aquest plus ludico-matemàtic, "defecte" propi dels oulipians i que, en el cas de Perec, no actua en detriment d'una tècnica literària bonica i potent. Apa, a divertir-se.