Al llarg de tots estos anys, alguns dels xics que han passat pels meus llençols no sols s'han deixat mostres d'ADN per mitja casa, sinó també tota una sèrie d'objectes inclassificables.
Publicar ara esta particular col·lecció dels horrors no sols posa de manifest que no tinc escrúpols, sinó que la gent que acaba al meu llit té un gust pèssim per triar complements.
I no sé què és pitjor: no tindre gust o que no el tinguen els que follen amb mi.
PS: Que no hagen tornat a arreplegar-los també admet unes quantes lectures.
