Este cap de setmana, amb una inevitable ressaca, vaig assistir a un acte electoral en el qual participaren el candidat de Compromís Joan Baldoví, el diputat Enric Morera i el regidor de l'ajuntament de València Joan Ribó.
Abans d'atendre els mitjans i, per tant, d'encetar l'acte, vam fer un café a un baret i la providència volgué que em tocara seure al costat de Ribó i davant de la filla d'onze anys d'una companya de Compromís.
— Tu qui eres? —preguntà la xiqueta.
— Jo sóc Joan —contestà, és clar, Joan Ribó.
— Ell és Martí —m'introduí la xiqueta, contra la meua voluntat.
Vaig traure el morro del café amb llet per dibuixar un somriure.
— Hola Joan —vaig anunciar.
— Martí té un gos... —reprengué la xiqueta.
— Ah, sí? —fingí interés Ribó.
— ... i li diuen Matt, té ratlles, sembla un tigre...
— No crec que a Joan li importe res d'això, bonica.
— ... i li parla en castellà.
Vaig guardar silenci.
— Xiqueta, segurament això encara li importa menys —vaig protestar.
— Li parla en castellà? —però, preguntà Ribó.
— Sí, perquè diu que Matt és xurro.
I a mi em preocupava causar una mala impressió perquè portava de casa una lleugera ressaca...