Dilluns em vaig trobar al súperamb uns clients de l'antic despatx on em prostituïa. Són un matrimoni prou major i bàsicament ens dedicàvem a gestionar el seu patrimoni. Em van saludar i la dona em preguntà per l'antic cap del despatx, un tarat i l'exemple perfecte del que no ha de ser un advocat.
— Imagine que estarà be vaig aventurar.
— Però s'ha casat, veritat?
— Ah, ni idea.
— Bé, sé que la novia estava en estadoi que ara volien casar-se.
— Ja et dic, ni idea.
— Ara els joves ho féu tot al revés...
— En realitat és igual, no? Al remat el resultat és sempre el mateix.
Algunes consideracions: primera, jo sóc jove, però el cap del despatx ho no és; segona, el resultat no és sempre el mateix, perquè este paio ja compta amb un matrimoni que durà tres mesos i un altre que no arribà a celebrar-se i això que les invitacions ja estaven repartides.
— I tu, tens parella?
Em va sorprendre la pregunta i el canvi de terç perquè, la veritat, no teníem tanta (ni cap) confiança per preguntar-me per la meua vida privada.
— Jo? No, arano.
La dona em llançà una mirada de condescendència.
— Ah... puestranquil, home, que ja arribarà.
Els ulls se'm van injectar de sang.
— No, si jo estic molt tranquil...
I vaig marxar, potser no tan tranquil com volia aparentar. Puta vella.