— Mamà, passa alguna cosa?
— No. Per què ho preguntes?
— Segur que no passa res?
— Segur.
— Ok. Bé, me'n vaig.
— Sí que passa, fill.
— Què passa?
— El teu cosí.
— El meu cosí?
— Sí, el teu cosí.
— El meu cosí què, mamà?
— El teu cosí se separa.
Vaig guardar un parell de segons de silenci.
— Molt bé. Me'n vaig.
— Sembla que no s'entenia amb la dona i mira, no han arribat ni a fer dos anys junts.
— Eixes coses passen. Me'n vaig, de veres, que ja faig tard.
— Però tu no digues res a ningú, eh?
— Res de què?
— Del teu cosí.
— Va, mamà, a vore si et penses que a algú li interessa la vida del meu cosí.