Possiblement he estat l'últim a vore el reportatge que LaSexta emeté divendres passat sobre la corrupció i la situació de fallida política del País Valencià, de forma que abans del visionat ja havia pogut llegir algunes crítiques sobre la forma i el fons del programeta en qüestió.
Una de les objeccions que se li feia fins i tot abans d'haver vist la llum era que el títol suposava un menyspreu a la idiosincràsia valenciana perquè es referia a este país d'orxata i fartons com “Levante”.
No crec que siga necessari que explique que abans de fer ús d'eixe terme preferiria fins i tot el de Comoditat Valenciana però, clar, resulta complicat provar a fer entendre a la Meseta, i concretament a la Villa y Corte, que una part dels valencians no ens sentim identificats amb eixa expressió quan tenim un diari (i ara també una televisió) o un equip de futbol batejats així i que són centenars les empreses que fan ús d'eixa denominació per referir-se a les delegacions que tenen al nostre territori (en exclusiva o, pitjor encara, combinat amb Múrcia) sense que ningú s'immute ni, molt menys, haja organitzant cap mena de boicot.
Pel que fa al fons, i per tant a posteriori, les crítiques que he pogut llegir es resumien en dues idees: d'una part, el sensacionalisme amb el qual es tractaven els temes de corrupció; i d'una altra, que en cap moment es féu una sola referència al sistema de finançament tan injust que patim els valencians i que és el responsable en gran mesura de la fallida econòmica del País Valencià.
Pel que fa a la primera, em sorprén la crítica: qualsevol que haja vist un noticiari o un programa d'Al rojo vivo entendrà perfectament que la tònica general dels serveis informatius de LaSexta és el tractament informal de l'actualitat (fregant la frivolitat) i seria molt ingenu pensar que el programa de divendres passat anava a ser l'excepció quan justament eixe to constitueix la marca de la casa.
Òbric parèntesi. Per no parlar de les notícies construïdes directament amb frases de Twitter o amb vídeos d'animalets del Youtube. Tanque parèntesi.
Pel que fa a l'absència de referències al sistema de finançament que castiga els valencians, tot i estar d'acord paraula per paraula amb l'explicació de la falla que el senyor Baydal féu dilluns a l'Informatiu i entendre que és necessari una reforma que pose cada euro on pertoca, veig clarament que eixe no era el fons del programa de LaSexta i que la idea no era tractar ni la crisi financera o de finançament ni la crisi econòmica del País Valencià sinó una altra crisi que des del meu punt de vista resulta molt més greu: una crisi política i institucional que té una doble vessant: la corrupció generalitzada i una irresponsable gestió dels recursos públics.
I el reportatge, això sí, ho tracta d'una forma prou acceptable perquè, la veritat, és que hi ha material de sobra.
Una de les objeccions que se li feia fins i tot abans d'haver vist la llum era que el títol suposava un menyspreu a la idiosincràsia valenciana perquè es referia a este país d'orxata i fartons com “Levante”.
No crec que siga necessari que explique que abans de fer ús d'eixe terme preferiria fins i tot el de Comoditat Valenciana però, clar, resulta complicat provar a fer entendre a la Meseta, i concretament a la Villa y Corte, que una part dels valencians no ens sentim identificats amb eixa expressió quan tenim un diari (i ara també una televisió) o un equip de futbol batejats així i que són centenars les empreses que fan ús d'eixa denominació per referir-se a les delegacions que tenen al nostre territori (en exclusiva o, pitjor encara, combinat amb Múrcia) sense que ningú s'immute ni, molt menys, haja organitzant cap mena de boicot.
Pel que fa al fons, i per tant a posteriori, les crítiques que he pogut llegir es resumien en dues idees: d'una part, el sensacionalisme amb el qual es tractaven els temes de corrupció; i d'una altra, que en cap moment es féu una sola referència al sistema de finançament tan injust que patim els valencians i que és el responsable en gran mesura de la fallida econòmica del País Valencià.
Pel que fa a la primera, em sorprén la crítica: qualsevol que haja vist un noticiari o un programa d'Al rojo vivo entendrà perfectament que la tònica general dels serveis informatius de LaSexta és el tractament informal de l'actualitat (fregant la frivolitat) i seria molt ingenu pensar que el programa de divendres passat anava a ser l'excepció quan justament eixe to constitueix la marca de la casa.
Òbric parèntesi. Per no parlar de les notícies construïdes directament amb frases de Twitter o amb vídeos d'animalets del Youtube. Tanque parèntesi.
Pel que fa a l'absència de referències al sistema de finançament que castiga els valencians, tot i estar d'acord paraula per paraula amb l'explicació de la falla que el senyor Baydal féu dilluns a l'Informatiu i entendre que és necessari una reforma que pose cada euro on pertoca, veig clarament que eixe no era el fons del programa de LaSexta i que la idea no era tractar ni la crisi financera o de finançament ni la crisi econòmica del País Valencià sinó una altra crisi que des del meu punt de vista resulta molt més greu: una crisi política i institucional que té una doble vessant: la corrupció generalitzada i una irresponsable gestió dels recursos públics.
I el reportatge, això sí, ho tracta d'una forma prou acceptable perquè, la veritat, és que hi ha material de sobra.