Sona el telèfon. Isc del llit i, incapaç de contestar, amolle un gruny.
— ¿Letrado de guardia?
Conteste amb un altre gruny i veig que encara és de nit.
— Tenemos dos detenidos.
Ara sí, conteste:
— ¿Qué hora es, agente?
— Son las siete.
Bufe.
— Verá, yo no entro de guardia hasta las nueve. Estos detenidos son para el abogado que todavía está de guardia.
— Ya lo sé, letrado, pero hemos llamado a su compañera y nos ha dicho que no podía venir y que le avisáramos a usted.
(...)
Cinc hores després, ja al jutjat, em trobe amb l'advocada que estava de guàrdia quan em van avisar:
— Disculpa, però estaves tu de guàrdia anit?
— Sí, ¿por?
— Por? Perquè m'han telefonat a les set perquè tu no podies anar.
— Es que tenía que llevar a mi hija al colegio y mi marido ya se había llevado el coche.
Em van entrar de ganes de dir-li que els seus problemes no eren cosa meua, però vaig decidir ser més diplomàtic:
— I a mi què? Jo estava dormint!