Després de molts mesos posant al dia la situació registral de ma casa per adequar els arxius públics a la realitat física de l'immoble, la setmana passada va vindre un inspector de l'ajuntament, amb els plànols a una mà i un aparell d'infrarojos per a mesurar distàncies a l'altra:
— Només hem de comprovar que l'obra final s'adequa al projecte que vas presentar quan vas sol·licitar la llicència —començà mentre apujàvem les escales— , i després ja podràs... — però va interrompre l'explicació en arribar al menjador.
— Perfecte, perfecte... comencem per ací.
Vam recórrer la cuina, els banys, les habitacions, el vestidor i, finalment vam apujar a la terrassa.
— Sembla que tot estiga en ordre, però tinc una pregunta: tu encara no vius ací?
I vaig recordar que este mes farà tres anys que me'n vaig vindre a viure, sense llicència de primera ocupació ni cèdula d'habitabilitat, i vaig haver de mentir:
— La veritat és que no del tot... encara estic instal·lant-me.
I, ben mirat, tampoc és mentida.
