— A tu a voltes no te pica el nas?
— Què?
— Per fora. No te pica?
— Sí, iaia, algunes voltes sí.
— I com és que a mi mai m'havia picat i ja fa uns dies que me pica?
De vegades els dinars amb la iaia són massa estranys.
— Però què diu?
— També me piquen les orelles... Jo crec que és perquè abans estava més distreta i si em picaven no em donava compte...
— Clar... clar...
— ... però ara que no tinc res que fer estic més pendent d'estes coses.
— Podria ser... I què fa quan li pica el nas?
La iaia em mira i amolla:
— Què faig? Me'l rasque. Què vols que faça?
— I jo què sé...
— Ai, fill, a voltes fas unes preguntes que pareix mentida que sigues advocat.