Ahir, en entrar a l'estanc, Pura, l'estanquera, em preguntà:
— No vas reconéixer la xica que estava ahir fent la promoció d'L&M?
— La xica d'L&M? No, la veritat és que no.
— És que em va dir que et coneixia.
Vaig alçar una cella.
— De veres?
— Sí, quan vas eixir em preguntà “¿Este chico es abogado?”.
Vaig alçar l'altra cella.
— Però... era una clienta?
— A quin sant! És advocada. Em va dir que et va tindre de contrari en un juí.
Hòstia. Realment el món s'acaba.
— M'explicà —continuà Pura— que el despatx on treballava la féu fora i que ara es dedica a fer promocions de tabac pels estancs.
Vaig marxar una miqueta tocat, però després ho vaig pensar bé i vaig arribar a la conclusió que tampoc és per a tant: fer promoció del tabac no és, ni de lluny, una feina tan perniciosa i nociva com la que fem molts advocats.