Pràcticament sense que em donara temps a passar el jet lag del viatge a Nova York vaig tancar un altre viatge transatlàntic en companyia dels mateixos amics que em van acompanyar en l'aventura americana.
Fa, per tant, més d'un mes que vam comprar els vols, que vam reservar els hotels i que vam tramitar els visats i, en principi, hauríem d'eixir el proper dimarts. I dic “en principi” perquè a hores d'ara el viatge està en l'aire perquè els meus amics, per circumstàncies personals, sembla que no podran anar i es perdran el viatge.
La qüestió que se'm planteja és la següent: fer un grapat de milers de quilòmetres per anar a passar una setmana a un país estranger tot sol o resignar-me i deixar passar l'oportunitat tenint en compte que ho tinc tot pagat i reservat. I, també, que tinc moltes ganes d'anar-hi i que mai he viatjar sol.
D'ací a dimarts poden passar moltes coses i la cosa pot capgirar-se i pegar mil voltes, però ara per ara tot apunta en una direcció: a partir de dimarts em trobaré a l'Havana, tot sol i durant una setmana.
Quina por.