La setmana passada vaig quedar amb un venecià que es troba a València per motius professionals i la cosa començà molt bé: era un xic alt, amb ulls blaus i molt templat.
Vam quedar després de dinar per prendre un café i quan es feu fosc li vaig oferir continuar la cita a casa. Ell acceptà i vaig obrir un primer parell de cerveses.
La cita anà guanyant en intensitat i abans del segon parell de cerveses ja havia començat un lleuger però evident flirteig i tot indicava que el delicat moment en el qual proposes anar al llit i l'altre diu que sí era imminent.
Quan estava a punt de verbalitzar la proposta m'amolla:
—Vado un attimo in bagno. La birra...
—Certo! Prima porta a destra.
Mentre el xic era al bany a mi també m'entraren ganes de pixar, perquè sóc incapaç de retindre la cervesa més de deu minuts i perquè sóc de pixera solidària, però en lloc d'anar al servici de la meu habitació i deixar-lo sol al saló vaig esperar que el xic isquera del servici de cortesia per entrar-hi jo.
I ací fou quan la cita saltà pels aires, perquè en entrar al bany em va agafar agonia: el venecià no havia pixat sinó que (en menys d'un minut!) havia buidat el cos al meu bany, deixant una pudor de merda tan insuportable que vaig haver de pixar tapant-me el nas i contenint les nàusees.
Quan vaig eixir, amb cara de fàstic, li vaig dir que havia de fer coses i que era millor que quedàrem un altre dia i el vaig acompanyar a la porta.
—¿¡Lo echaste de casa porque cagó!? —em preguntà una amiga quan li vaig contar la història.
—No, querida: lo acompañé a la puerta, que es diferente, porque cagó en mi casa. Y porque me dio mucho asco, joder.
—Yo también he cagado en tu casa.
—Ya, pero tú luego no te metes en mi cama.
—Joder, el pobre chico tuvo un apretón...
—A ver, el tío caga en mi casa y encima voy a ser yo el raro...