(III)
—És impossible que no te'n recordes...
Torna-li la trompa al xic.
—Ho sent de veritat, però tampoc t'ho prengues com una cosa personal...
—Home, és cert que no vaig estar molt bé aquella nit, però que no te'n recordes de la meua cara... Vull dir, no espere que recordes el meu nom, però la meua cara...
La situació era terriblement incòmoda, per la qual cosa vaig provar a defensar-me:
—Espera un segon, que estic quedant jo com un puto tarat i a vore si eres tu el que està enganyat i m'estàs confonent amb una altra persona...
El xic va arrugar el front:
—Vam prendre un parell de cerveses a ta casa, que m'agradà molt per cert, amb aquells sostres tan alts, i tenies un gos... un gos flac i amb el morro llarg.
Ara només podia reconéixer la derrota:
—Sí, eixe sóc jo. I el gos és Matt.