Maria és la meva amiga. Ens van conèixer a les escales d’una discoteca de manera casual.
- Hola, em dic Maria! – va dir al temps que em va adreçar un agradable somriure.
- Hola, li vaig respondre de forma automàtica doncs no m’esperava la seva salutació.
Des de llavors van compartir escales i homes, i ens varem convertir en amigues inseparables. Assegudes al terra de la seva habitació o al de la meva cambra, Maria estenia les cartes del tarot, a la recerca d’un futur desconegut. Quan aquell dia li vaig trucar per dir-li que necessitava veure-la amb urgència, Maria va sospitar que es tractava de quelcom important.
- Que ha passat?
- Maria, m’he enamorat, estic bojament enamorada! Necessito que em facis una consulta, vull saber si ell també s’enamorarà de mi.
- Ell? a qui et refereixes? que jo sàpiga fins ahir a la nit, abans d’acomiadar-nos, no existia cap home a la teva vida.
- Ho conegut aquest matí, no havia vist mai a la facultat, és el professor d’egiptologia.
Al estendre les cartes del tarot, damunt la taula, la cara de Maria va canviar de semblant.
- Adele, les cartes mostren que serà millor que no t’apropis aquest home.