EL SOFÀ DE LA CLÀUDIA

Un divendres d'hivern. Fred, molt de fred. Temperatures elevades que congelen el cor. Obre el moble bar i se serveix un whisky. A l'aparell de música sona la cançó d'un món feliç i altres cançons romàntiques. És una nit especial, una nit per a ella mateixa. La porta tancada. No hi ha sorolls. L'obscuritat embolica el menjador amb un misteri especial. Encén espelmes i una barita d'encens amb aroma de lavanda. Agafa la manta de llana de quadres vermells i verds, s'arrauleix al sofà. Se sent còmoda, en la llar, que poc a poc, ha anat reconstruint. El somni s'apodera de la Clàudia. Silenci. Al cap d'una estona piquen a la porta, la Clàudia, es desperta de cop, i una mica mandrosa obre la porta: - és ELL.

PUNTUALITAT NADALENCA

Els veus? Ja arriben. Dies de festa i companyia, d'imaginació i humor. Dies de felicitat compartida amb els éssers estimats al voltant d'una taula: escudella i carn d'olla, pollastres farcits i canelons, vins i caves, torrons i neules, nadales i cançons. Dies de nits estelades, de llumets de colors, de caliu de llar i, de mans entrellaçades.
M'agrada el Nadal. Cada any una nova il·lusió, una nova esperança, un nou somni pengen al cel nadalenc. Del cor emanen bons desitjós i somriures tendres. Trucant a la porta. Obro. Ell ha arribat amb una bossa plena de caramels, xocolatines i regals. Un any més el Nadal està aquí. Puntual. Com sempre el dia 24. El miro amb el seu vestit vermell, la seva barba blanca, i el seu posat de felicitat.
El convido a passar al menjador. Un avet enorme ple de branques perfumades, ple de garlandes i campanetes que dringuen amb sons de cristall, li donen la benvinguda. Davant el seu somriure sento com l'alegria s'apodera de les meves emocions, i la petita nena oblidada, surt del seu amagatall per tornar a enlluernar-se amb la màgia de sorpreses inesperades.