M’arronso entre els llençols i em dormo plàcidament. Crec que en total, al llarg d’aquesta nit, he somniat cinc vegades amb Teseo, un home intel·ligent, interessant, increïble, “IN”... no em canso de repetir-lo, divertit, amb expressió seductora i loquaç.
En el primer somni jo pujava per una escala llarga. Teseo parlava amb mi acaloradament. No recordo bé el tema, però si allò que ell anava repetint: - ets una atrevida, una inventora de fantasies alienes; i a demés tot és mentida. Jo li deia que era veritat, li ensenyava els papers i ell els agafava i els trencava.
En el segon somni estava a dalt de l’escala. Al front havia una porta. Teseo s’apropava a mi i em somreia amb picardia. Jugava. La seva broma era apropar-se cada vegada més a prop, envaint el meu espai vital. La broma acabava amb una forta riallada i jo em despertava.
En el tercer somni obria la porta. Estava seguda llegint a Anna Saine, en un banc de la plaça Amèrica i Teseo estava segut al meu costat. Començava a explicar-me els motius del seu silenci, del seu distanciament. Jo li preguntava perquè havia trigat tan de temps en explicar-m’ho i ell em preguntava si volia saber el secret?, en aquí em despertava intrigada.
En el quart somni sortia de l’habitació, l’escala no tenia graons. Teseo m’anava contant amb tot lux de detalls la seva vida agitada. De prompte s’apropava per donar-me un petó, recordo que vaig donar un pas enrere, i vaig caure al buit. Em vaig despertar esbufegada.
Per fi, al cinquè i últim somni, l’enigmàtic Teseo es va aparèixer al meu petit àtic i amb actitud afectuosa, em preguntava: - Saps que no sóc real?. I a més em deia: Et creus que pots visualitzar-me i corporificar-me però sempre et vaig advertir de la meva volatilitat. Així que no et sorprenguis d’allò que veuràs.
Obria bruscament el seu abric per a què veiés que sota la roba no hi havia ningú. Em vaig incorporar una mica atemorida, però abans que pogués preguntar quelcom Teseo va començar a dissoldre’s en petites esteles blaves i daurades, que van començar a flotar al voltant del meu cap. Curiosament, d’aquest últim somni encara no he despertat.
