Brossa sense sal


"Brossa, nascut a Barcelona el 1919, va ser un de tants joveníssims soldats de l'Exèrcit Popular, amb un servei militar de vençuts que es perllongà en el tedi dels anys més negres. El pes de la catàstrofe gravita també culturalment i arrenca al poeta les poques intemperàncies contra les concepcions i les expectatives de la generació anterior:

El pas del mar rebat aquest farcell
De peix podrit. Tens cara d'ou, herència!"

"Es pot ser, com Joan Brossa ho és a Catalunya, paradigma alhora d'avantguardisme i d'anacronisme, per a això n'hi ha prou -si jutgem pel cas de Brossa- amb una tossuda fidelitat al que un creu assumpte propi, i amb una resoluda negativa a les sol·licitacions de les modes culturals i ideològiques. "

"L'hermetisme de Brossa no és degut mai a metàfores rares ni a violències verbals. La dificultat de la lectura quan s'hi arriba del bon sentit col·loquial-funcional, dificultat que és segurament allò que s'exorcitza com a hermetisme, és més aviat deguda a la impossibilitat d'ordir una coherència confortadora entre les coses molt comunes que molt naturalment diuen uns mots del poeta i les coses molt comunes que molt naturalment en diuen uns altres després de punt, punt i coma, coma o conjunció. Però l'evocació d'un surrealisme a la Dalí, fet de fragments naturalistes, que una tal estructura pot suggerir és enganyadora: si féssim una transposició al camp visual, la imatge del poema de Brossa fóra quotidiana, corrent."

"L'abandonament de l'assumpte, del "contingut", va ser reacció poètia a l'"abando de la dignitat, és a dir, de la importància humana (per als homes) dels assumptes", abandó comès per l'art acadèmic. Brossa, després de passar per la negació de l'assumpte, es va lliurar a una màgia que cregué més real que el real."

Tot això ho diu Manuel Sacristán al pròleg (escrit el juny de 1969) que acompanya Poesia Rasa (Ariel, 1970), un recull de disset llibres de poesia de Brossa. Sacristán intenta explicar el que per molts era una poesia hermètica de poeta incomprensible al que molts negaven "el pa i la sal" fa 40 anys.