Veu de nit,
L’altra nit
en un impuls d’enyorança
acumulada pels anys
vaig voler escriure’t un poema
per explicar-te amb paraules
la meva veu.
M’acompanyaven en l’obscuritat
versos estimats, versos amics,
i un enrere l’altra
anaven reconstruint el teu record.
Al finalitzar el darrer,
vaig pintar un àngel
amb un llapis blau.
Vaig alçar el full
i ho vaig deixar descansant a la paret,
de cop les ales van comença a estendre’s
i el full va volar alt.
Encara no l’has vist?
Encara no arribat?
Va volar tan ràpid i tan amunt
que no vaig tenir temps de dir-li res;
estic segura que les ales coneixen quin és el teu destí.