Estic convençut, tot i que no hi ha cap fet objectiu que recolze la meua opinió, que durant 2011 es posarà de moda el berenar. La gent quedarà a casa o al saló de té (estil revival victorià) i prendrà café i dolcets per socialitzar o senzillament adoptarà la fórmula italiana de l'aperitivo, amb salat i combinats alcohòlics, i que el món anglosaxó ha tingut la poca vergonya de batejar amb el nom de drunch.
Òbric parèntesi. Si el brunch era la barreja de breakfast i lunch, el drunch ho és de dinner i lunch. Busca qui t'ha batejat. Tanque parèntesi.
Així, per avançar-me al que serà tendència en el futur més immediat, vaig acomiadar 2010 convidant el meu veneçolà a berenar. Vaig comprar dolç i vaig preparar café i suc de mandarina. Res massa complicat, perquè després havíem de follar.
El sexe, com sempre, resultà molt satisfactori, però mentre l'acompanyava a la porta vaig prendre la determinació de deixar de quedar amb ell per una senzilla raó: ho he intentat perquè el xic és interessant, atractiu i molt bona persona, però és que no m'agrada. I no puc fer res per evitar-ho.
Esta determinació no obeeix, òbviament, al fet que no m'agrade tant com per a casar-me amb ell, sinó perquè el veneçolà no es troba en la mateixa situació que jo (no només vol follar), i ja ha provat en alguna ocasió a donar una mica més de transcendència als nostres encontres, com quan un dia, estesos al llit, m'amollà:
- Oye, si quieres, para que me conozcas un poco mejor, algún día te puedo contar cosas de mí...
I a mi no se'm va ocórrer una altra cosa que contestar:
- Claro que sí, hombre... algún día.
Ser millor persona és un dels meus propòsits per a enguany.