Llegint El amor en los tiempos del cólera de Gabriel Garcia Márquez, novel·la on els viatges fluvials estableixen dos moments claus en l’inici i la fi de les aventures amoroses de Florentino Ariza, és gairebé impossible no evocar, ni que sigui un cop i de passada, a Joseph Conrad. No es que els viatges de Florentino Ariza tinguin massa a veure amb l’obscura travessia de Marlow, però les xafogors de la selva, l’aparició quasi fantasmal de pobles arrasats pels estralls de les febres i el còlera o les veus i planys que s’escapen en mig de les verdors, no deixen d’evocar el viatge al cor de les tenebres humanes descrit per Conrad. Aquest fou un gran navegant de mars i rius al llarg del segle XIX, recol·lector d’experiències diverses que haurien de ser la matèria prima de la seva obra.
Malgrat tot, l’evocació de Conrad en la novel·la de Garcia Márquez no és nomes suggestiva sinó explícita. En el darrer capítol es fa públic en una revista anomenada La Justicia l’escàndol de les empreses térboles de Lorenzo Daza, pare de la protagonista Fermina Daza. En un determinat punt, la narració procedeix així:
Contaba que durante una de las tantas guerras civiles del siglo anterior, Lorenzo Daza había sido intermediario entre el gobierno del presidente liberal Aquileo Parra y un tal Joseph K. Korzeniowski, polaco de orígen, que estuvo demorado aquí varios meses en la tripulación del mercante Saint Antoine, de bandera francesa, tratando de definir un confuso negocio de armas. Korzeniowski, que más tarde se haría celebre en el mundo con el nombre de Joseph Conrad, hizo contacto no se sabía como con Lorenzo Daza, quien le compró el cargamento de armas por cuenta del gobierno [...].
Contaba que durante una de las tantas guerras civiles del siglo anterior, Lorenzo Daza había sido intermediario entre el gobierno del presidente liberal Aquileo Parra y un tal Joseph K. Korzeniowski, polaco de orígen, que estuvo demorado aquí varios meses en la tripulación del mercante Saint Antoine, de bandera francesa, tratando de definir un confuso negocio de armas. Korzeniowski, que más tarde se haría celebre en el mundo con el nombre de Joseph Conrad, hizo contacto no se sabía como con Lorenzo Daza, quien le compró el cargamento de armas por cuenta del gobierno [...].
Sí, en efecte, Joseph K. Korzeniowski és el nom original del senyor Conrad, nascut l’any 1857 en territori polonès, avui pertinent a Ucraïna, i que anys després adoptaria la nacionalitat britànica. Els seus múltiples viatges començaren ja en la verdor de la post-adolescència, iniciant-se amb la travessia de l’Atlàntic a bord del Mont Blanc. Bona part dels biògrafs especulen sobre les travessies de Conrad per les costes i rius colombians. De fet, en la seva novel·la Nostromo, la referència a aquests escenaris és gairebé indubtable. Malgrat tot, els fets evocats en la novel·la de Garcia Márquez resulten controvertits. Tot i que sembla ser que, en efecte, Korzeniowski va embarcar en el Saint Antoine el vuit de juliol de 1876 i que el viatge tenia més o menys a veure amb una qüestió de tràfic d’armes, no queda gaire clar quin era el destí d’aquestes –segons la novel·la eren armes destinades al govern liberal d’Aquileo Parra– ni les intencions concretes de Korzeniowski. Les dates ballen, les meves fonts no són massa fiables, però sembla cosa certa que els negocis de joventut de l’aventurer (encara) polac no eren aigua clara.
.
.
 |
| les primaveres de Joseph K. Korzeniowski |
En qualsevol cas, Garcia Márquez no és autor de novel·les històriques, així que la veracitat dels fets és menys rellevant que el fet mateix del “cameo” de l’autor de The heart of darkness que, més aviat, sembla correspondre al caràcter impostat de la cita en Borges. Sigui com sigui, evocant la figura de Conrad, Garcia Márquez converteix en ficció l’hipotètic origen biogràfic de les ficcions de Conrad. L’inclou amb naturalitat en el pack de personatges colonials que conformen la seva novel·la, i la cita és inevitable, perquè els rius navegats per Conrad són patrimoni de la ficció.
*** la cita és de la pàgina 455 de la meva edició (Debolsillo, 2011)
**** He de dir que té gràcia que el nom de pila de Korzeniowski/Conrad fos Joseph K.
.