— Has vist alguna vegada un xinopassejant un gos?
Silenci.
— Mai ho havia pensat, però ara que ho dius la veritat és que no.
— Jo sí!
* * *
Una de les coses que més em va sorprendre de les paraules de l'imam-bisbe de Terrassa que han motivat la querella de la Fiscalia per incitar a la violència contra la dona foren les que dedicà a les joves adolescents: “La xica té llibertat, va on li dóna la gana, torna quan li dóna la gana, beu alcohol i no passa res, pren drogues i no passa res, té un amic i el porta a casa i no passa res”, però sobretot: “té un gos com a mascota i no passa res”.
En aquell moment vaig recordar que en la cultura musulmana el menyspreu més greu que es pot fer a algú, a banda de tirar-li les sabates al cap, és dir-li 'gos' però continuava sense entendre què tenia a vore amb el fet que una xica musulmana tinguera un gos de mascota.
Vaig investigar una miqueta i vaig descobrir (sorpresa!) que per a l'Islam el gos és un animal impur, tot just al contrari que el gat, i que alguns passatges de l'Alcorà diuen coses tan gracioses com ara que si un gos llepa un tifell que haja de gastar un humà s'ha de rentar amb aigua fins a set voltes i que està prohibit recolzar els avantbraços al terra, tal com fan els gossos.
Per això, perquè el gos és un animal impur, està prohibit comprar-ne o vendre'n i els musulmans només poden tindre'n per a fer feines de guarda o de pastor però mai (mai!) el poden tindre dins de casa com a mascota i la raó, segon les escriptures islàmiques, està més que justificada: “Els àngels no entren a una casa en la qual hi ha un gos”.
* * *
I jo que em pensava que ja ho havia vist tot el dia que em vaig creuar amb un xinet passejant un dàlmata.