Tot allò que la rica imaginació de Nicolas Poussin va poder captar de clar i perceptible en presència d'aquest ésser sobrenatural era una imatge completa de la naturalesa de l'artista, d'aquesta naturalesa boja a la qual tants poders són confiats i que tan sovint n'abusa, arrossegant la raó freda, els burgesos i fins i tot alguns aficionats, a través de mil camins pedregosos, a un lloc on no hi ha res per a ells, mentre que, capriciosa en les seves fantasies, aquesta donzella d'ales blanques hi descobreix epopeies, castells, obres d'art. Naturalesa sorneguera i bona, fecunda i pobra! Així, per l'entusiasta Poussin, aquell vellet havia esdevingut, per una transfiguració sobtada, l'Art mateix, l'art amb els seus secrets, les seves fugues i els seus somieigs.
Retrat de Frenhofer a L'obra mestra desconeguda de Balzac
Retrat de Frenhofer a L'obra mestra desconeguda de Balzac